Bé, de fet vam fer aquesta sortida en la permanent recerca d’una comuna per cohabitar amb tots els amics.
Aquest cop podeu donar les gràcies a la Cèlia i en Marc que van fer un esforç intensiu.
La recerca va començar d'hora, amb qüasi ni temps d'esmorzar. El camí era extramadament complicat i molt fàcil de perdre-hi l'orientació. Va caler fer us de mapes, brújules i gps per a buscar les masies amagades de la zona.
L'esforç va ser sobrehumà, no es va parar ni un moment, ni tant sols per dinar.
A mitja excursió vam socorrer una béstia salvatge que estava perduda i ferida. Tal va ser l'afecte que ens va agafar, que va fer-nos companyia un bon troç, fins que educadament ens va donar les gràcies, i va deixar que continuéssim el nostre camí...t'anyorarem xixa.
(quans de "va" q poso eh)
Sense perdre l'ànim, finalment vam trobar una possible masia, ideal per a la comuna. En una zona tranquila i ben comunicada, on els domingueros de can fanga no podrien trencar-ne la pau, ni llançant-nos pedres des de lluny.
Un cop assolit l'objectiu, vam tornar cap a casa, enmig d'un capvespre bonic i calorós de tardor.
Més o menys la cosa va anar així, sense entrar en masses detalls.
Ara la feina serà escollir la millor opció per a la comuna. Ja avisarem quan s'obri el periode de votacions, faltarà escollir alguna altra masia candidata.
oriol


1 comentario:
Molt bé aquesta crónica Oriol, tot i que hi ha algunes coses que no has dit: la "xixa" no ens va abandonar educadament, sinó que va anar amb aquelles iaies....; serà que encara tenia molta gana i, veient un possible "tiberi" i aquells rapinyaires per allà volant, no volia perdre-s'ho????!!!
Ah, i això de calorosa tarda de tardor.... mmmmm ... brrrrr.
Publicar un comentario