Si el leiv motiv del viatge era el desert del Gobi, redundant perquè “Gobi” vol dir desert en mongol, vam trobar-nos amb set tipus de Gobi: dunes, muntanyes, sorra, paisatges àrids i fins i tot una glacera perpètua al cor del desert!
Cada dia sorprèn un horitzó net de 360 graus, un cel en forma de cúpula i uns núvols sovint portadors de pluja passatgera. El verd flourescent ja forma part de la gama de colors que podem anomenar “naturals”, els camps es tenyeixen d’aquesta llum gràcies a una petita planta semblant a un arbust. Vam reconèixer (i alguns descobrir) les flors Edelweis, Flors de Neu, protegides a Catalunya, escampades en prats que no semblaven acabar-se.
Aquí i allà ramats de cavalls, camells, cabres, xais, vaques i yaks (com vaques però més peludes). Sempre aprop els seus pastors/es nómades, amb un estil de vida diferent al d’aquí, i oferint als turistes galetes, formatges i mantegues fins a rebentar.
També vam visitar diversos monestirs budistes, els que quedàvem dempeus després de les purgues comunistes dels anys 30-40. Mocadors blaus, fortor de llet, encens, i fressa de platerets i càntics.
El nostre mitjà de transport era furgoneta-oruga comunista que, literalment, ens feia volar cap al sostre amb el munt de bots que hi havia a la carretera. L’allotjament més freqüent era una tenda de càmping de dues places, tot i que alguns dies vam estar en gers (tendes tradicions) de campaments turístics i algun hotel (a vegades sense aigua calenta, a vegades sense freda).
Us anunciem que aquest hivern plantarem cols per a no enyorar-nos de Mongòlia i els seus àpats. Tothom qui vulgui està convidat a degustar-les!
El menú de la companyia es cenyia a aquests ingredients: col, pastanaga, cogombre i patata, arròs i pasta. Quina feinada tenia la cuinera! Degut a les revoltes populars dins el grup, un dia ens van “sorprendre” amb una barbacoa mongola. Van matar una cabra davant nostre (oh!!! Ecs!!!) i la van cuinar dins d’una lletera amb pedres calentes i verdures, nyam, nyam!
Mongòlia sorprèn.
3 comentarios:
Hola!
Nens quina envejaaaaa... quines fotos més maques. Bé ja ens ho explicareu. Ara toca ordenar les fotos -árdua tarea- i fer-nos el passe!
Fins aviat
Annapereta
vaja, sembleu arribats de vacances!
amb aquesta calma i parsimosnia...o sera pq un menda lerenda tb hi acaba d'arribar! (Ahir)
quin relaxxxx, Deu eu!
vaja, que se us veu mols tranuis!
Benvinguts!
Ja tenim ganes de veure com ha quedat lÒriol despres d aquesta dieta tan drastica. Segur que no se`l veu a passar ara com ara.
Ens veiem a mitjans d`agost.
Petons des de La Malbaie
PD: si desconeix el lloc, busque-ho al google map. Trobareu en Jordi conduint un ferrari.
Publicar un comentario