lunes, 27 de abril de 2009

Viatge en el temps

Dissabte es va realitzar un viatge en el temps. Els tripulants eren ex-alumnes de l'escola Montjuïc.
De petit els hi van donar molta llet enmig del dinar pq ara són gegants que no poden ni seure a les cadires ni al wc. La causa del seu desmesurat creixement no és clara, s'especula que també podria ser del fluor, de les vacunes que donaven o de les estirades d'orella de l'estimada Casaseca.
Això sí, continuen portant-se molt bé a classe i esperant asseguts a que soni el timbre per l'hora del pati. Més d'un es va descuidar la bata, tot i que aquesta escola era molt especial i sovint es portaven vestits molt peculiars. El sr.Carnestoltes us ho podria explicar, però va passar la inquisició i...
En un gest de bons modals es va voler saludar a l'antiga portera, però devia estar perseguint en Gou pq no la vam trobar a la porteria.
En secret es va realitzar el ritual de la mítica PEDRA QUE RELLISCA, el qual va donar els seus resultats i va fer que el poder relliscador resorgís i estigués apunt per a noves generacions. Ara només queda treure la balla que hi han posat al davant.
Ja hem dit que aquesta escola era molt especial, i és que poques poden lluïr de tenir un hort en que any rere any s'han cultivat les millors verdures de la zona. Però el secret més ben guardat de l'hort no és l'hivernacle, ni la cascada, ni la cova del neixament de Jesús. El secret és un tió que abans cagava maquinetes grogues en forma de 600 i que ara alimenta la terra de l'hort. Ssss. És un secret eh!
Com no podia ser d'altra manera, va ser d'obligat cumpliment remenar coses "amagades", i descobrir artilugis i mapes d'abans de la guerra. Això sí, ni rastre del pots amb formol i animals a dins. Ohhhhh!
Va ser un viatge en tots sentits, records que resorgien, olors, formes, fotografies, llibres, aules, taules de multiplicar, sorra fina, cap grossos, caniques, professors, miniwc, saltarines, manoloca, cromos de bola de drac i els bububobs, iogurts clesa, gamberrades, amics i amigues...un viatge especial.














2 comentarios:

Miquel dijo...

Uaaaaalaa!!!
Com tu dius, el millor de tot va ser poder assistir en directe al resorgiment de la pedra que rellisca. Vas ser l'elegit en el dia del seu despertar i et pots considerar molt afortunat. És una senyal clara que, com a Messies, has de ser el que ens guiï cap al seu alliberament. XD
Per cert, no vas fer cap foto a la Yamabuki?:(

Messies dijo...

Un dia de lluna plena anirem a sopar d'estranquis a la pedra que rellisca. Estigueu apunt, i en farem el ritual definitiu!!!

Si vols fotos de la Yamabuki només ho has de demanar i els teus desitjos es faran realitat.